Desprès de passar-me 3 setmanes de vacances, hui comence una altra vegada les classes.
En aquestes 3 setmanes he anat a Finlandia a visitar a Eckreth i a Viscarussia amb el Hindarian, grans records tinc d’ixos dies. També he anat a esquiar i, tot que he acabat accidentat no ha sigut res greu.
A’ vorem! Este segon quatrimestre ve carregaet: un projecte, 6 assignatures (entre elles Virtual Reality i Computer Vision) i espere que no vinguen mès coses!!
Ah si! I molta festa, que per això estic d’Erasmus 
I com a mostra un botó:
Si, m’he alquilat un trombó
“Per què un trombó?” Alguns vos preguntareu. Bé, sempre habia tingut curiositat de com es tocava un instrument de la familia de vent-metall. Lausanne m’ha proporcionat l’oportunitat de probar-ho. Ací hi ha una tenda que alquila instruments de música i em vaig dir, “per què no?”.
“Com trobes el tocar-lo?” Desprès d’estar mès d’una hora bufant, sincerament és mès difícil del que creia que podia ser en un principi. Supose que la meva dificultat està en el bufar… estic començant nomès mantenint alguna nota i mirar si la puc reproduïr desprès, ja que segons la quantitat d’aire emés i la forma de la boca al vibrar els llavis ix una cosa o una altra. Sense anar mès lluny, ahir em passí una hora aconseguint notes aleatòries xD
“Però tens a algun mestre que t’ensenye no?” Doncs no
Açò proporciona una dificultat mès, però a la vegada un sentiment de superació major, ja que estic investigant i provant diverses formes per tal de conseguir un bon so. Tot i això, conec a gent que toca el trombó, així doncs preguntaré per algun consell.
“I a tot açò, lo del trombó per què?” Una de les raons estan en la primera pregunta, l’altra depén de si aprenc a tocar-lo. Si ho aconseguisc, tranquils que ho sabreu
I qui sap, tal vegada quan aprenga a bufar i a tocar escriga un post sobre com s’ha de bufar
Ja no se m’ocorren titols per als posts xD però bé a lo que anàvem… molts sabreu que estic un poc* enganxat a la serie “How I met your mother” així com que estic seguint els pasos del gran Barney Stinson i el seu Bro Code. Així doncs, per conmemorar a aquest personatge, vull compartir amb vosaltres un articles del Bro Code:
Article 122
A Bro is always psyched. Always.
I per a conmemorar-ho, quina millor manera de get psyched que escoltant les cançons del famós àlbum recopilatori de Barney Stinson, “Get Psyched”
http://www.youtube.com/view_play_list?p=30B70078B408D3BD
Disfruteu-la!
I resulta que quan mès feina tinc, mès escric al blog!
Aquesta setmana he tingut (i continue tinguent) que entregar fins a 3 treballs i ahir vaig fer un examen pràctic. Porte uns 5 dies d’estress que no em puc llevar del cos.
Però pareix que ja s’acaba el treball!!
Dels 3 treballs nomès em queda fer-ne 1 i repasar el report d’un altre (però la feina dura ja està feta 
) aixina que a per totes!!
A mès, aquesta setmana és Halloween… i va a ser la primera vegada que el celebre xDD Ací a Lausanne, avui tenim festa de Halloween per a Erasmus i el divendres-dissabte son els dies de festa grosa… a vorem que s’acaba açò.
Promet que si em disfrace podreu vore fotos al Facebook
Em pensava que no em sentiria així… però no ho puc evitar. És curiós com la meua conciència actua perquè em sentisc mès sol quan mès gent hi ha i quan, físicament, estic sol. Què vol dir açò? Supose que tinc una mica l’espina de que tire de menos als amics de tota la vida, als de la FIV (si, vos tire de menos perros!) i, com no, tire de menos el no tindre a algú a qui poder contar totes les meues penes i preocupacions, tire de menos a la meua novia.
He fet molts amics ací, d’alguns molt bons. Però tot això, no es pot comparar al fet de poder dir el que penses i que l’altre t’escolte i et recolze o t’anime en algun moment que altre. No sé… potser tire de menos els moments que nomès necessite companyia, que no necessite ni ajuda ni medicació varia.
Tambè supose que tire de menos el poder parlar d’igual a igual amb la gent, no poder utilitzar lliurement la teua llengua és algo que m’està afectant molt alhora de comunicar-me. A mès, he descobert de que em costa molt afegir-me a una conversació quan la gent està parlant.
Fa mal ser l’únic Suecà a Suïssa.
Fa mal no tindre a la gent que estime a prop.
Mentrestant, nomès queden 2 mesos per a tornar….
That’s almost all I’m doing this days at my Erasmus destination, work and more work…
The thing is that Computer Graphics here is different from Spain. Here we have a lot of Image Processing (using signals and working with Matlab) instead of doing renderings a things like that, but I am enjoying it
It’s quite difficult to understand sometimes all the stuff, but I’m trying to manage it spending a lot of time on it.
On the other hand, I am doing 3 language courses: Deutsch, French and Japanese. And I am enjoying them all
I’m spending too the saturday to visit the whole country with some nakamas, which is really funny.
Well, I have to leave, Deutsch class begins in 10 minutes.
Anem de mal en pitjor!! Açò de l’erasmus és un no parar…
Recapitulem el que ha passat: m’he guanyat el malnom de “Toni, el de Sueca”, he conegut (encara) mès Erasmus, m’he carregat el mòvil suís (de manera bastant espectacular).
Què és el que estic traguent en clar d’aquesta experiència? Trobe que l’Erasmus és una cosa que NINGÚ s’hauria de perdre (a no ser que sigues asocial…) ja que et fa disfrutar dia a dia de la companyia de gent com tu, alguns que són de prop teu i d’altres de l’altra part del món, i et deixa veure què és el realment important per a tu (o almenys a mi m’ho ha fet veure).
Menjar? Jo em pensava que cuinaria pitjor… però pareix ser que el veure al tito Arguiñano en la televisió i haver estat amb ma mare i ma tia mentres feien els dinars m’ha inculcat al subconscient coneixements culinaris
Bé, estudiar no sé però vaig a aprendre a tocar millor el piano aquest any. És curiós com, un instrument que a Sueca no m’agrada tocar gens, arribe ací i trobe necessitat de tocar-lo (en tinc un ací a la meva residència). Potser és el propi piano, molt antic i quasi demacrat, o potser siga la bona companyia que tinc mentres toque.
Res mès, m’en vaig a jouer le piano
Au bientôt
Ja porte 12 dies aci… ja he fet grans amistats i, com sempre pasa, em lie i acabe sense fer res….
Avui he fet la meva expossició al grup de francès… ha sigut bastant divertit, ja que l’he fet de Sueca. Per què? Perque em recorda el que he deixat arrere, les coses boniques que he deixat enrere.
Anècdotes?? Moltes. Que es puguen dir per aci?? Doncs se m’està pegant l’accent català (ja que m’he fet amic de molts d’ells aqui), finalment comença a fer fresqueta a Lausanne i, la mès important per a mi, hi ha un piano a la residència!! Porte com a una setmana sense poder passar un dia sense tocar algo
A veure si un dia vos puge la presentació… mentres tant, a disfrutar els pocs dies d’estiu que em queden!!
Finalment arribe a Lausanne desprès d’una nit mogudeta. 12 hores de viatge i diguent jo a mon pare que afluixara una miqueta la marxa xD
He arribat a Lausanne, havent dinat en una estació de servei, vora la 1 del migdia. He descarregat tot el que portava al cotxe, he fet fotos (vore facebook) i m’he ficat a desempaquetar. Aci he conegut ja a una suïssa i a un suec, els dos molt bona gent. La xica, molt simpàtica ella, m’ha dit que es pira de la residència al setembre… o siga que ja tenim una baixa assegurada.
Desprès, he anat a pegar voltes per la ciutat amb la familia, he vist com s’incendiava un edifici (jure que no ho he fet jo!) i m’ha agradat molt la ciutat.
Per què?? Doncs perquè és un puto CAOS!! Tota la ciutat està bassada en pujades i baixades… fins a l’extrem que si no tens un poc de cuidao pots fer el mateix trajecte 3 vegades però amb 3 nivells distints!!
Demà toca visita general a tota Lausanne (hui nomès he vist el centre) i al dia següent ja tocarà pencar a la EPFL.
Bona nit!
Lausanne | ErMenGoL | 
February 22, 2010 4:02 am | 
Comments (0) 
Subscribe